Música i ioga – l’Orquestra Universal

Imagina’t tot l’univers com una gran orquestra. En aquesta orquestra universal cada element és únic, té una funció exclusiva, i al mateix temps és imprescindible en l’engranatge d’aquesta immensa maquinària, que, coordinada per la intel·ligència còsmica, interpreta la simfonia de l’existència.

Sota la batuta còsmica, cadascú interpreta el seu paper i conjuntament amb la resta d’intèrprets es crea un univers sonor de perfecta harmonia, on el director i l’orquestra en són un. En canvi, quan alguna de les parts no funciona correctament, es perd la connexió.

Els sentits són l’instrument amb els que prenem contacte amb l’exterior, que podria ser la partitura que cal interpretar. A través d’aquests òrgans de percepció (vista, gust, olfacte, tacte, oïda), la ment rep i classifica la informació. Condicionants de tot tipus (genètics, socials, religiosos, ideològics, emocionals…), que diferencien unes persones de les altres, determinen la interpretació de l’obra a través dels òrgans d’acció (veu, mans, peus, òrgans d’excreció i sexuals…).

El bon estat de l’instrument i les capacitats del músic, ajuden definitivament en la correcta interpretació de la partitura. L’èxit d’una bona interpretació no depèn només del domini tècnic de l’instrument, sinò, principalment, de l’experiència i de l’equilibri mental, físic i emocional de l’instrumentista. Aquest equilibri és el que ens permet sentir la connexió amb la totalitat en el moment present, i que la música i la vida fluesquen a través nostre sense cap tipus de condicionament mental, físic o emocional, que ens puga allunyar de l’atenció plena en la interpretació.

Ajustem i estudiem l’instrument. Coneguem el seu funcionament, i mitjançant l’entrenament diari aconseguim un domini que ens permet dominar-lo i ser conscients de qualsevol mínima variació.

El cos (cos físic, ment i emocions), en qualitat d’instrument de la nostra existència, sabem com funciona? Sabem com mantindre’l a punt? Com entrenar-lo per poder interpretar el seu paper amb èxit? Aconseguim mantindre l’equilibri? Som conscients de les seues variacions? I de les possibles causes?

D’orígen sànscrit, la paraula Ioga s’ignifica unió, connexió, equilibri, harmonia… Des dels seus orígens les múltiples disciplines del ioga tracten de recuperar la connexió de l’individu amb la totalitat, o el que vindria a ser el mateix: l’aliniament de l’ànima individual amb l’ànima còsmica. Aquesta reconnexió amb la totalitat ens ajuda a trobar el nostre centre i el motiu de la pròpia existència. Ara bé, de la mateixa manera que un instrument, per poder arribar a sentir que som part d’una totalitat, i que interpretem un paper que ens apropa cada vegada més a l’exel.lència, hem de mantindre l’instrument (el cos) en les millors condicions possibles, estudiar-lo i conéixer-lo a la perfecció, i tindre una pràctica constant que concentre tota la nostra atenció. Això que cada vegada és més difícil d’aconseguir -donat l’allau constant d’impulsos externs i l’estrés que genera-, és fonamental per mantenir l’equilibri intern i abandonar el patiment que ens genera la pròpia ignorància.

Per tal de recuperar aquesta connexió, el ioga proposa una sèrie de cinc pautes, i ho fa comparant el cos amb un vehicle. Són les següents:

• Alimentació equilibrada. És el combustible del nostre vehicle, i ha de ser equilibrada no sols en nutrients sinó també en la seua combinació i quantitat. Adaptant-se a les característiques de cada persona, i que varia segons l’etapa de la vida.

• Exercici adequat. S’encarrega de la lubricació del vehicle, i de que totes les seues peces queden lliures d’obstruccions, permetent alhora el flux del torrent energètic.Quan parlem d’exercici adequat, una altra vegada es tracta d’adaptar-lo a les necessitats de cada persona en funció de les seues característiques no sols físiques, també emocionals i mentals.

• Respiració equilibrada. L’oxigen permet que s’esdevinguen els procesos de combustió i flux de líquids. Mitjançant les múltiples tècniques de respiració conegudes com pranayama, podem equilibrar l’energia i equilibrar alhora els estats mentals i emocionals.

• Descans restaurador. El vehicle no pot estar sempre en funcionament. Quan parlem del descans, una vegada més s’ha d’adaptar a les nostres característiques, i no ha de ser ni poc ni massa, ha de ser el just per tal de restaurar l’energia.

• Meditació i ment positiva. La persona que condueix el vehicle. Una persona equilibrada que sàpiga conduir i dirigir el vehicle cap al seu destí.

Venim a la vida amb un propòsit que està perfectament harmonitzat amb tot l’entramat universal. En essència, tots i totes sabem que formem part d’una totalitat, de fet estem fets dels mateixos elements que formen aquesta totalitat. Però cada ésser té unes característiques pròpies que el fan únic. Algunes són heretades i altres adquirides en la vida en forma d’experiències, és el que en ioga es coneix com Karma.

En la recerca de la seguretat, els éssers vius ens protegim, ens allunyem del perill. Els humans, moguts per la por, mitjançant la ment i el record, ens creem personatges: professió, família, estatus social, ideologia, i molts altres afegits amb els que ens identifiquem, ens blindem i mitjançant els quals perdem la connexió amb la totalitat que som. Creem uns criteris reactius condicionats pels nostres condicionants psíquics que, per mantindre la seguretat, ens aboquen a aferrar-nos al que ens agrada, ens proporciona benestar, al que ens és afí; i ens allunya de tot allò que a priori no volem, segons criteri d’aquesta ment condicionada.

Amb la pràctica constant de l’observació, l’acceptació d’un mateix i de les circumstàncies que ens envolten així com són; amb la màxima equanimitat, sense condicionants, i entenent que tot forma part de la partitura, no només ens alliberem del desgast que suposa l’agitació mental, sinò que ens alliberem de prejudicis, ens sentim partíceps de la meravella de l’existència i ens encaminem sense entrebancs cap a la interpretació de la nostra simfonia: de tornada a la llum que mai hem deixat de Ser.

Molts músics que han dedicat gran part de les seues vides a l’estudi del seu instrument, fracassen en la seua voluntat, degut especialment a la falta de connexió amb el seu propi centre, i invadits pel dubte i la desesperació, perden eixe entusiasme que els empeny a continuar mentre patixen amagats darrere del personatge.

Deixarem per una altra ocasió altres qüestions relacionades amb les pors escèniques, les inseguretats, les lesions físiques pròpies o adquirides…

Són moltes i molt diverses les possibilitats que en qualitat de músic una persona pot tindre, però encara són més les possibilitats que ens ofereix la vida. Si ens deixem portar per ella sense pors, amb total confiança, com una corfa d’anou es deixa portar per un rierol, de ben segur trobarem el nostre sentit de viure i ens fondrem finalment amb la mar. En canvi si lluitem contra la Natura no tenim res a fer, és molt més forta que nosaltres i tard o d’hora ens portarà al lloc que ens correspon.

Lluis Boronat Casanova

Professor de ioga i música

Imagina’t tot l’univers com una gran orquestra. En aquesta orquestra universal cada element és únic, té una funció exclusiva, i al mateix temps és imprescindible en l’engranatge d’aquesta immensa maquinària, que, coordinada per la intel·ligència còsmica, interpreta la simfonia de l’existència.

Sota la batuta còsmica, cadascú interpreta el seu paper i conjuntament amb la resta d’intèrprets es crea un univers sonor de perfecta harmonia, on el director i l’orquestra en són un. En canvi, quan alguna de les parts no funciona correctament, es perd la connexió.

Els sentits són l’instrument amb els que prenem contacte amb l’exterior, que podria ser la partitura que cal interpretar. A través d’aquests òrgans de percepció (vista, gust, olfacte, tacte, oïda), la ment rep i classifica la informació. Condicionants de tot tipus (genètics, socials, religiosos, ideològics, emocionals…), que diferencien unes persones de les altres, determinen la interpretació de l’obra a través dels òrgans d’acció (veu, mans, peus, òrgans d’excreció i sexuals…).

El bon estat de l’instrument i les capacitats del músic, ajuden definitivament en la correcta interpretació de la partitura. L’èxit d’una bona interpretació no depèn només del domini tècnic de l’instrument, sinò, principalment, de l’experiència i de l’equilibri mental, físic i emocional de l’instrumentista. Aquest equilibri és el que ens permet sentir la connexió amb la totalitat en el moment present, i que la música i la vida fluesquen a través nostre sense cap tipus de condicionament mental, físic o emocional, que ens puga allunyar de l’atenció plena en la interpretació.

Ajustem i estudiem l’instrument. Coneguem el seu funcionament, i mitjançant l’entrenament diari aconseguim un domini que ens permet dominar-lo i ser conscients de qualsevol mínima variació.

El cos (cos físic, ment i emocions), en qualitat d’instrument de la nostra existència, sabem com funciona? Sabem com mantindre’l a punt? Com entrenar-lo per poder interpretar el seu paper amb èxit? Aconseguim mantindre l’equilibri? Som conscients de les seues variacions? I de les possibles causes?

D’orígen sànscrit, la paraula Ioga s’ignifica unió, connexió, equilibri, harmonia… Des dels seus orígens les múltiples disciplines del ioga tracten de recuperar la connexió de l’individu amb la totalitat, o el que vindria a ser el mateix: l’aliniament de l’ànima individual amb l’ànima còsmica. Aquesta reconnexió amb la totalitat ens ajuda a trobar el nostre centre i el motiu de la pròpia existència. Ara bé, de la mateixa manera que un instrument, per poder arribar a sentir que som part d’una totalitat, i que interpretem un paper que ens apropa cada vegada més a l’exel.lència, hem de mantindre l’instrument (el cos) en les millors condicions possibles, estudiar-lo i conéixer-lo a la perfecció, i tindre una pràctica constant que concentre tota la nostra atenció. Això que cada vegada és més difícil d’aconseguir -donat l’allau constant d’impulsos externs i l’estrés que genera-, és fonamental per mantenir l’equilibri intern i abandonar el patiment que ens genera la pròpia ignorància.

Per tal de recuperar aquesta connexió, el ioga proposa una sèrie de cinc pautes, i ho fa comparant el cos amb un vehicle. Són les següents:

• Alimentació equilibrada. És el combustible del nostre vehicle, i ha de ser equilibrada no sols en nutrients sinó també en la seua combinació i quantitat. Adaptant-se a les característiques de cada persona, i que varia segons l’etapa de la vida.

• Exercici adequat. S’encarrega de la lubricació del vehicle, i de que totes les seues peces queden lliures d’obstruccions, permetent alhora el flux del torrent energètic.Quan parlem d’exercici adequat, una altra vegada es tracta d’adaptar-lo a les necessitats de cada persona en funció de les seues característiques no sols físiques, també emocionals i mentals.

• Respiració equilibrada. L’oxigen permet que s’esdevinguen els procesos de combustió i flux de líquids. Mitjançant les múltiples tècniques de respiració conegudes com pranayama, podem equilibrar l’energia i equilibrar alhora els estats mentals i emocionals.

• Descans restaurador. El vehicle no pot estar sempre en funcionament. Quan parlem del descans, una vegada més s’ha d’adaptar a les nostres característiques, i no ha de ser ni poc ni massa, ha de ser el just per tal de restaurar l’energia.

• Meditació i ment positiva. La persona que condueix el vehicle. Una persona equilibrada que sàpiga conduir i dirigir el vehicle cap al seu destí.

Venim a la vida amb un propòsit que està perfectament harmonitzat amb tot l’entramat universal. En essència, tots i totes sabem que formem part d’una totalitat, de fet estem fets dels mateixos elements que formen aquesta totalitat. Però cada ésser té unes característiques pròpies que el fan únic. Algunes són heretades i altres adquirides en la vida en forma d’experiències, és el que en ioga es coneix com Karma.

En la recerca de la seguretat, els éssers vius ens protegim, ens allunyem del perill. Els humans, moguts per la por, mitjançant la ment i el record, ens creem personatges: professió, família, estatus social, ideologia, i molts altres afegits amb els que ens identifiquem, ens blindem i mitjançant els quals perdem la connexió amb la totalitat que som. Creem uns criteris reactius condicionats pels nostres condicionants psíquics que, per mantindre la seguretat, ens aboquen a aferrar-nos al que ens agrada, ens proporciona benestar, al que ens és afí; i ens allunya de tot allò que a priori no volem, segons criteri d’aquesta ment condicionada.

Amb la pràctica constant de l’observació, l’acceptació d’un mateix i de les circumstàncies que ens envolten així com són; amb la màxima equanimitat, sense condicionants, i entenent que tot forma part de la partitura, no només ens alliberem del desgast que suposa l’agitació mental, sinò que ens alliberem de prejudicis, ens sentim partíceps de la meravella de l’existència i ens encaminem sense entrebancs cap a la interpretació de la nostra simfonia: de tornada a la llum que mai hem deixat de Ser.

Molts músics que han dedicat gran part de les seues vides a l’estudi del seu instrument, fracassen en la seua voluntat, degut especialment a la falta de connexió amb el seu propi centre, i invadits pel dubte i la desesperació, perden eixe entusiasme que els empeny a continuar mentre patixen amagats darrere del personatge.

Deixarem per una altra ocasió altres qüestions relacionades amb les pors escèniques, les inseguretats, les lesions físiques pròpies o adquirides…

Són moltes i molt diverses les possibilitats que en qualitat de músic una persona pot tindre, però encara són més les possibilitats que ens ofereix la vida. Si ens deixem portar per ella sense pors, amb total confiança, com una corfa d’anou es deixa portar per un rierol, de ben segur trobarem el nostre sentit de viure i ens fondrem finalment amb la mar. En canvi si lluitem contra la Natura no tenim res a fer, és molt més forta que nosaltres i tard o d’hora ens portarà al lloc que ens correspon.

Lluis Boronat Casanova

Professor de ioga i música