L’ Escola Comarcal de Música, ensenyament arrelat a la terra

25 de Enero 2021

El curs 1994-1995 el recorde com un temps d’il·lusió i d’avidesa per créixer com a músic i com a docent. Va ser el primer any acadèmic en què vaig ser contractat per una escola de música per a treballar després d’un llarg període de formació al conservatori. Transmetre tot allò que em rondava per dins era un vertader repte.

Per aquell temps ja portava escrites algunes obres (Pecesíntimesperaguitarra, Tonet, Azenet1238, Laura94 i algunes peces vocals) i dirigia l’Agrupació Coral i la Banda Jove d’Atzeneta recent fundades, a més de la Unió M. de Montitxelvo. També recorde que en aquell temps començàrem les primeres classes de direcció amb el mestre Norman Milanés a la Pobla del Duc, germen del futur Curs de Direcció de Banda que encapçalaria José R. Pascual-Vilaplana, del qual en forme part actualment com a professor.

Fins ací tot pot ser d’allò més normal; un jove acabat d’eixir del conservatori i que comença a treballar amb la música. Era un fet bastant normal, ja que hi havia feina. La cosa característica radicava en què anava a treballar en la meua comarca i, a més a més, en un projecte innovador, jo diria que únic: l’Escola Comarcal de Música de la Vall d’Albaida. El nom era tan gran com les pretensions que teníem aquell grup de joves. Molts li auguraven una decadència ràpida, però com que les entitats són les persones que les formen i aquell grup humà va saber conduir el projecte amb molta diligència, malgrat les dificultats lògiques, en pocs anys la nostra entitat; «l’escola», com sempre l’anomenem, es va convertir en un referent a tot el país, especialment per ser capdavantera en formar al seu professorat en pedagogies ja contrastades en l’àmbit mundial. Per ací van passar figures com Remigi Morant (UV), Ana Luisa Frega (World- ISME), Diego Ramon (Sistema Kodaly), Maravillas Díaz (ISME-España), sistema Estrellita de Yamaha o el mateix Emilio Molina (IEM). Tot això encara al segle passat, quan al nostre voltant era molt complicat trobar-nos un projecte tan enriquidor i desafiant.

La nostra ben volguda Vall d’Albaida sempre ha tingut un sentit comarcal molt marcat, jo diria que referencial a tot el País Valencià, i en la vessant musical, gràcies al paraigües de Joventuts Musicals i a totes les societats musicals que són els seus braços, avui tenim un ens empoderat i forçut com el mateix Benicadell que ens corona i ens dóna cohesió, sentit i sobretot sentiment per poder fer música, aprendre-la i ensenyar-la arrelats a la terra. Parafrasejant Estellés: «Ací ens pariren i ací estem…»

Ramón García i Soler

Compositor i Director