La idoneïtat d’una educació musical en l’etapa d’iniciació

Segons una gran quantitat d’estudis de neurociència l’ambient i l’aprenentatge cobren una gran importància per al desenvolupament de noves connexions i circuits cerebrals en xiquets/es de 3 a 8 anys. Si a aquestes dades afegim el canvi social que vivim podem parlar de la idoneïtat d’una educació musical per a les edats primerenques.

Assistim a una vertiginosa transformació tecnològica i a un canvi de paradigma educatiu que ens fa replantejar-nos les estratègies d’ensenyament i els objectius d’aprenentatge. Parlem de globalització del coneixement, desenvolupament competencial, metodologies actives i col·laboratives, desenvolupament d’estratègies per aprendre a aprendre, foment del pensament creatiu o divergent, creació d’escenaris d’aprenentatge interactiu en el qual l’alumne/a passa a ser el protagonista del seu procés d’ensenyament – aprenentatge, etc.

Davant d’aquest panorama, veiem l’educació musical com una eina fonamental per al desenvolupament cognitiu i emocional del xiquet/a. La música d’una banda, ajuda a generar ambients creatius i potenciar la creativitat i la imaginació. I de l’altra, els ajuda a modelar la seua forma de ser i comportar-se.

La creativitat es planteja com una habilitat innata en l’ésser humà, tot i que precisa d’un context adequat, treball col·laboratiu, entrenament i esforç per al seu desenvolupament. El pensament creatiu o divergent és la màxima expressió de la creativitat i permet generar solucions noves i útils, trobar diferents solucions a determinats problemes, aconseguir diferents punts de vista sobre una mateixa situació, veure en l’error una oportunitat d’aprenentatge. En altres paraules, formar un ésser curiós, flexible, proactiu, original, versàtil i creador.

Quantiosos estudis sobre la creativitat ens aporten dades tan interessants com que els menuts/es són més creatius que els adults (no estan condicionats per les seues vivències). Que fins als 5 anys el 90% dels xiquets/es són molt creatius i aquest percentatge va disminuint fins arribar a un 2% en infants de 8 anys. A través d’un ensenyament grupal, actiu i participatiu facilitem l’aprenentatge i potenciem les capacitats creatives (aprendre, crear i inventar).

Si ens centrem en alguns dels estudis sobre el desenvolupament i comportament del cervell, observem: que entre els 2 i els 4 anys hi ha un «salt maduratiu», el que significa que augmenta el potencial cognitiu. Que als 3 anys té lloc la màxima plasticitat del cervell. És el moment en què es produeixen noves connexions i els

circuits cerebrals són il·limitats. El que es converteix en l’assentament de les bases de futurs aprenentatges. D’altra banda, entre els 4 i 5 anys té lloc una «poda sinàptica», que consisteix en la destrucció de les sinapsis que no s’utilitzen i l’enfortiment de les que sí. Aquest procés està directament influenciat per l’ambient i l’aprenentatge.

Davant les noves exigències de la societat actual, el canvi de visió educativa i els estudis neurològics sobre la importància de l’aprenentatge per al desenvolupament cerebral en les edats primerenques, podem concloure que la música és una eina idònia per afavorir tant el desenvolupament neuronal dels més menuts, com el desenvolupament del pensament creatiu. És una activitat que s’adapta perfectament al nou paradigma educatiu, al desenvolupament competencial i a les noves metodologies actives.

Patricia Moreno Vidal Educadora